La diagnosi participativa de
l’espai públic al barri de Porta s'ha treballat identificant els símptomes, necessitats
socials i les seves causes. Alhora de diagnosticar també és
necessari identificar les fortaleses i els recursos de què es disposa per poder
així donar una resposta. Construir i explicar com és percebuda la problemàtica
des dels actors, allò en què coincideixen i allò en què estan en desacord. Però
sobretot contribuir a que els mateixos actors siguin conscients d’on són
situats i cap a on volen anar per mitjà del diàleg.
En aquest taller s’han
realitzat les següents activitats: breu explicació sobre els motius de la
sessió de diagnosis de l’espai públic al barri de Porta, anàlisis de
recorreguts quotidians dels participants, diagnòstic dels espais en desús, diagnosis
de problemes d’accessibilitat així com
una identificació i diagnòstic dels espais públics de referència on els
diferents grups han tingut una participació activa i decisiva per a la
construcció i millora del barri.
S'ha buscat trobar consens entre els diferents grups: de joves i persones
amb discapacitats,...Es prendrà com a punt de partida una breu explicació que
permeti donar peu a l’exercici de mapejar la influència de la vida quotidiana del
ciutadà en la planificació del barri. Els recorreguts diaris dels participants
per a ser conscients dels espais públics de referència, ampliant el concepte de
territori més enllà de la seva dimensió física, incorporant les perspectives
singulars de cada persona, la reflexió sobre la representació de les persones
en l’espai públic i les relacions que s’hi estableixen des de una perspectiva
simbòlica de l’espai públic, visualitzant les lluites i conquestes del veïns en
el barri.
1. Introducció a la diagnosis del barri.
Objectius específics: Demostrar la importància del taller als
participants. Introduir els conceptes d’espai públic, diagnosis i explicar la
metodologia del procés.
En aquest primer
punt s’intentarà donar resposta a les següents preguntes:
Quina és la problemàtica que s’està abordant? Un cop inaugurat el nou Centre Cívic de Can
Verdaguer, la nostra plaça corre el risc de convertir-se en un espai oblidat.
Necessitem una estratègia de barri dotant un eix d’activitat al centre del
barri.
Des de quins valors la volem afrontar? Es necessari que els veïns comencem a
treballar col·lectivament en el futur del nostre barri. No sabem quan
l’ajuntament es decidirà a fer-ho.
On es vol arribar? Consensuar un diagnòstic sobre quin tipus
d’espais públics necessita el barri de Porta. Millorar la percepció i el
coneixement en vers els espais col·lectius del barri.
Quin paper haurà de jugar cadascú? Els participants som experts en la nostra
vida quotidiana, i és mitjançant aquest coneixement que actuem socialment. Des
d’una perspectiva subjectiva i intersubjectiva, però posant un èmfasi especial
en l’orientació cap a l’acció col·lectiva.
A qui ha de donar resposta al debat en particular? Principalment als participants. En
general al conjunt de la ciutadania. En segon lloc als polítics per a què
destinin els recursos necessaris per a la intervenció en el barri.
2. Anàlisis de recorreguts quotidians.
Els recorreguts quotidians comencen amb les rutines diàries del moviment; de la casa a la feina, als comerços, a l’escola, i de tornada a l’escola, que són diferents segons les diferents etapes de la vida (la juventud, la formació professional, el casament i la formació de la família. La idea es estudiar els principis espai-temporal per mitjà d’un examen bibliogràfic. L’entramat dels camins dona forma als espais. Relliga llocs i d’aquesta forma crea la ciutat a través de les activitats i moviments diaris. Els espais de la ciutat sorgeixen de milions d’accions generades pel ciutadà.
Objectius específics: Definició de l’espai públic. Ubicar el lloc de
residència dels participants, identificar quins són els carrers que s’utilitzen
diàriament i quins són els carrers que no s’utilitzen.
3. Diagnòstic
dels espais públics de referència
Objectius específics: definició de l’espai públic de referència,
proposar un exemple, identificar quins
són els espais públics de referència en el barri i quines són les activitats
que s’hi desenvolupen.
4. Diagnòstic
dels espais en desús. (grup de joves).
Objectius específics: definició de què són els espais en desús, passar
vídeo de la custodia urbana, quines necessitats creiem que té el barri i com
les podríem cobrir amb aquests espais.
5. Identificació
dels problemes d’accessibilitat.
(grup de persones amb discapacitats)
L’espai públic ha
de ser accessible per a tots, sense barreres arquitectòniques que
impossibilitin la utilització del conjunt d’espais destinats a la relació entre
ciutadans. Les places, jardins o patis interiors dels edificis son d’accés
públic i han de ser accessibles per a tothom.
L’accessibilitat
es una forma d’acceptar la diversitat entre els ciutadans i el dret a la ciutat
per a totes les persones. Per identificar la qualitat de vida dels veïns a
Porta és significatiu analitzar quines són les zones conflictives per a les
persones amb discapacitats. Analitzar el barri des de la perspectiva de
l’accessibilitat ens permet sintetitzar aquells elements de mobilitat,
comunicació i comprensió que conformen els espais públics.
Objectius específics: Anàlisis de les barreres existents amb respecte a
totes les dimensions d’accessibilitat.
6. Síntesis
de necessitats i propostes.
Objectius específics: Rreflexió personal i col·lectiva sobre quines són
les necessitats i una aproximació a les solucions proposant els espais de plaça
Sóller i Piferrer 122 com a prioritaris.
Grup de Joves 08/4/2013.
Un cop realitzada aquesta primera sessió
amb el grup de joves s’ha resumit les principals idees detectades. Durant el
taller realitzat amb el grup de Joves van participar 8 persones. En la primera
activitat vam veure com la parada de metro de Virrei Amat conjuntament amb la
de Fabra i Puig i la d’autobusos de Llucmajor eren els atractors principals que
determinaven els recorreguts quotidians. En conseqüència els carrers que més
s’utilitzen en la vida diària dels joves són el carrer Pintor Alzamora i
l’Escultor Ordoñez. Com espais de referència es va identificar la plaça Sóller
com un espai de reunió. Però es va veure una tendència dels joves ha anar fora
del barri buscant activitats interessants. És el cas de la plaça Àngel Pestanya
o el casal Joves de Prosperitat. També va ser identificat com un espai públic
de referència el parc de la Guineueta degut a la qualitat natural que posseeix
aquest espai. En la identificació dels espais en desús vam poder comprovar com
hi ha un nombre elevat sobretot en la zona que rodeja el cementiri.
Per
acabar la sessió amb el grup de joves, en l’activitat de síntesis es van
identificar les necessitats següents: alfabetització de persones grans, cohesió
social per a joves, falta de vida al barri, generar corredors biològics, zones
per animals i taules de Ping-pong, canastes i porteries en llocs que no
molestin. Per solucionar aquestes necessitats els joves van proposar: zones
verdes fusionades amb la horticultura, zones verdes reals amb plantes
autòctones, aprofitar zones inhabilitades, gimnasia al aire lliure, traslladar
un casal de barri amb casal de joves de gestió popular, que els baixos de la
plaça siguin alts per dinamitzar la plaça.
Grup de persones amb discapacitats 27/05/2013.
En el cas de la
diagnosi realitzada amb el grup de discapacitats, ens vam centrar en la identificació
de les mancances d’accessibilitat al barri. A continuació les enumerem segons
carrer i tipus de barrera arquitectònica: carrer Velia amb Rio de Janeiro vorera
estreta, carrer Emili Roca i Santa Pau vorera estreta i paviment esquerdat,
carrer Santa Pau amb palma de Mallorca no hi ha bandes rugoses, carrer
estudiant vorera molt estreta amb pilona al mig, encreuament carrer Deià amb
Estudiant gual amb pendent > 12%, carrer de Valldemossa falten guals, carrer
Seava i Tubau vorera estreta i carrer Garrofers i Escultor Odoñez falten bades
rugoses.
Alhora de
identificar una estratègia de barri per denunciar les barreres arquitectòniques
que tenien una major incidència en la vida quotidiana de les persones es van
identificar els principals recorreguts quotidians i es va veure si en aquestes
vies existia alguna barrera arquitectònica que impossibilités l’accessibilitat
per a tots i totes. Vam veure com en l’actualitat no existeixen barreres arquitectòniques en les
principals vies. Considerant la situació del barri de Porta com bastant bona
pel que fa a l’accessibilitat universal vam identificar prioritaris el carrer
Emili Roca i el carrer estudiant al seu pas per la plaça Sóller.