"Només la força social que sigui capç d'inventar-se a si mateixa pot ser capaç de transformar la societat.

El màxim d'utopisme acompanyarà l'òptim de realisme"

Henri Lefebvre 1967.

diumenge, 6 d’octubre de 2013

El barri de Porta es reivindica en la festa Porta'm a l'hort del 27 de Juliol a la plaça Sóller

text per Carlota Surós

El 27 de juliol a la plaça Sóller, va ser l'escenari de "Porta'm a l'Hort", una festa multitudinària per
recaptar fons per a la iniciativa de la creació d'un hort urbà i jardí socioeducatiu al solar del carrer Piferrer, 122. Durant la jornada festiva veïns i joves van lluitar de forma simbolica contra la manca de cohesió social amb la reivindicació de la plaça Sóller com a cor representatiu del barri. Un mercat massiu de segona mà organitzat per Flea Market Barcelona va omplir la plaça de parades de venda de roba i objectes durant tot el dia.

Piferrer 122, un solar per transformar un barri

A Barcelona, àrees perifèriques com el barri de Porta -al districte de Nou Barris- han patit en general un desajust històric que, conjuntament amb factors com l'envelliment de la població, la indefinició de la zona central del barri o la manca de cohesió social, han palesat una sèrie de deficiències que han requerit diferents propostes de renovació.

Una de les solucions per pal·liar la fragmentació social i manca d'identitat pròpia que té el barri actualment ha  estat la reivindicació de la plaça Sóller com a cor simbòlic del barri i la construcció d'un hort urbà i jardí  socioeducatiu al solar Piferrer 122. Amb aquesta eina, col·lectius com l'Associació de Veïns de Porta, Transforma Porta! i casal de Joves de Porta busquen reivindicar el barri de Porta per als propis veïns i la resta de la ciutat, també amb l'esma de promocionar la vida social, cultural i artística de Porta.

La motivació veïnal al barri de Porta no és, en cap cas, una novetat. Enguany se celebren 30 anys de la urbanització de la plaça Sóller, ocorreguda després de la intensa reivindicació dels veïns per dignificar la zona. Porta, com altres zones de Nou Barris i de tota la perifèria barcelonina, va créixer desordenadament amb la immigració dels anys 50 60 i 70, convertint-se en un dels focus de lluita ciutadana al final del franquisme i els primers anys de democràcia. La crisi actual ha revifat aquest vell esperit reivindicatiu.


La proposta de transformació del solar, duta a terme mitjançant la col·laboració entre el col·lectiu Transforma Porta! (transformaporta.blogspot.es) i l'Associació de Veïns de Porta, va ser presentada i acceptada al projecte Pla Buits -un concurs per cedir la utilització i gestió temporal de 19 solars municipals a entitats, associacions i formacions sense ànim de lucre-, i va prendre com a base una consulta popular amb
més de tres-cents participants, que va obtenir els següents resultats:

Conjuntament amb el Centre Cívic Can Verdaguer i la futura remodelació de la plaça Sóller, el solar servirà per desenvolupar la vida del barri, i, al mateix temps, funcionarà com un espai de creació amb l'ànim de dinamitzar els diferents sectors socials que composen la idiosincràsia de Porta i les diferents franges d'edat.

Piferrer 122 significarà la creació d'un jardí mediterrani autogestionat on es puguin cultivar plantes alimentàries, medicinals i espècies autòctones que potenciïn la relació entre l'horticultura, l'agricultura, la jardineria, el lleure, la salut i la interacció social. A més a més, la possibilitat de realitzar un projecte que promogui el tractament terapèutic de persones amb problemes de discapacitat o psicològics és un element
clau pel futur funcionament de l'hort. Per tal d'aconseguir-ho, Transforma Porta! s'ha posat en contacte amb diferents entitats sensibilitzades amb la problemàtica.

El futur Piferrer 122, que serà un espai obert, vol adreçar-se a les persones que mostrin interès per l'horticultura, i en especial a persones i entitats que vulguin col·laborar de manera desinteressada en la creació de l'espai, com, per exemple, centres cívics, escoles, persones amb dependència o organitzacions no
governamentals, entre d'altres

Porta'm a l'Hort
Una festa sostenible per recaptar fons

El 27 de juliol, la plaça Sóller va ser l'escenari de "Porta'm a l'Hort", una festa multitudinària per recaptar fons per posar en marxa el projecte de Piferrer 122. L'elecció de la plaça no va ser gratuïta. A més de les seves dimensions -és una de les més grosses de Barcelona-, la jornada va servir per reivindicar una reurbanització que s'adeqüi als nous temps.

La festa va girar entorn al consum responsable i de qualitat de vida, amb concerts de música, xerrades sobre ecologia, agricultura sostenible i horts urbans organitzat per l'associació de Salut i Agroecologia, entre d'altres, activitats infantils, circ organitzar per l'Ateneu Popular de Nou Barris i un Flea Market, el mercat de segona mà que des del 2009 se celebra periòdicament a Barcelona. "Porta'm a l'Hort" pretén trobar alternatives a la societat de consum i establir lligams de Porta amb la resta del districte i de la ciutat.

La plaça Sóller es va dividir en quatre espais: el més ampli l'ocupaba el Flea Market, durant el dia, i els concerts, a la nit. Un segon espai el va ocupar la zona de restauració amb parades d'alimentació saludable i a un tercer es duran a terme activitats infantils i culturals a càrrec de veïns i veïnes del barri i l'asociació portal de juegos.. I finalment, va haver una mostra d'entitats de Porta i Nou Barris com l'associació 500x20, el club de Fútbol Alzamora, l'AVV de Porta entre d'altres.



El Flea Market més gros

Des del 2009 i seguint l'estela de les Charity Shops britàniques, una alternativa al model comercial en temps de crisi, el Flea Market ha celebrat en diferents punts de la ciutat els seus mercats d'intercanvi on "one man's trash is another man's gold", és a dir, on les deixalles d'un és el tresor d'un altre. Els paradistes no són comerços sinó gent del carrer que vol desprendre's i ven a preus raonables la roba i objectes que ja
no utilitza.

L'èxit del Flea Market s'ha fet evident els darrers anys, fins al punt que el d'aquest 27 de juliol va ser el més gros que s'hagi celebrat. Des de la seva primera edició, el Flea Market és tot un esdeveniment social que combina el mencionat intercanvi amb activitats culturals i musicals.


.

dimecres, 17 de juliol de 2013

DIAGNOSI PARTICIPATIVA DE L’ESPAI PÚBLIC AL BARRI DE PORTA.

La diagnosi participativa de l’espai públic al barri de Porta s'ha treballat identificant els símptomes, necessitats socials i les seves causes. Alhora de diagnosticar també és necessari identificar les fortaleses i els recursos de què es disposa per poder així donar una resposta. Construir i explicar com és percebuda la problemàtica des dels actors, allò en què coincideixen i allò en què estan en desacord. Però sobretot contribuir a que els mateixos actors siguin conscients d’on són situats i cap a on volen anar per mitjà del diàleg.

En aquest taller s’han realitzat les següents activitats: breu explicació sobre els motius de la sessió de diagnosis de l’espai públic al barri de Porta, anàlisis de recorreguts quotidians dels participants, diagnòstic dels espais en desús, diagnosis de problemes d’accessibilitat  així com una identificació i diagnòstic dels espais públics de referència on els diferents grups han tingut una participació activa i decisiva per a la construcció i millora del barri.

S'ha buscat trobar consens entre els diferents grups: de joves i persones amb discapacitats,...Es prendrà com a punt de partida una breu explicació que permeti donar peu a l’exercici de mapejar la influència de la vida quotidiana del ciutadà en la planificació del barri. Els recorreguts diaris dels participants per a ser conscients dels espais públics de referència, ampliant el concepte de territori més enllà de la seva dimensió física, incorporant les perspectives singulars de cada persona, la reflexió sobre la representació de les persones en l’espai públic i les relacions que s’hi estableixen des de una perspectiva simbòlica de l’espai públic, visualitzant les lluites i conquestes del veïns en el barri.

1. Introducció a la diagnosis del barri.


Objectius específics: Demostrar la importància del taller als participants. Introduir els conceptes d’espai públic, diagnosis i explicar la metodologia del procés.

En aquest primer punt s’intentarà donar resposta a les següents preguntes:

Quina és la problemàtica que s’està abordant? Un cop inaugurat el nou Centre Cívic de Can Verdaguer, la nostra plaça corre el risc de convertir-se en un espai oblidat. Necessitem una estratègia de barri dotant un eix d’activitat al centre del barri.

Des de quins valors la volem afrontar? Es necessari que els veïns comencem a treballar col·lectivament en el futur del nostre barri. No sabem quan l’ajuntament es decidirà a fer-ho.

On es vol arribar? Consensuar un diagnòstic sobre quin tipus d’espais públics necessita el barri de Porta. Millorar la percepció i el coneixement en vers els espais col·lectius del barri.

Quin paper haurà de jugar cadascú? Els participants som experts en la nostra vida quotidiana, i és mitjançant aquest coneixement que actuem socialment. Des d’una perspectiva subjectiva i intersubjectiva, però posant un èmfasi especial en l’orientació cap a l’acció col·lectiva.

A qui ha de donar resposta al debat en particular? Principalment als participants. En general al conjunt de la ciutadania. En segon lloc als polítics per a què destinin els recursos necessaris per a la intervenció en el barri.



2. Anàlisis de recorreguts quotidians.


Els recorreguts quotidians comencen amb les rutines diàries del moviment; de la casa a la feina, als comerços, a l’escola, i de tornada a l’escola, que són diferents segons les diferents etapes de la vida (la juventud, la formació professional, el casament i la formació de la família. La idea es estudiar els principis espai-temporal per mitjà d’un examen bibliogràfic. L’entramat dels camins dona forma als espais. Relliga llocs i d’aquesta forma crea la ciutat a través de les activitats i moviments diaris. Els espais de la ciutat sorgeixen de milions d’accions generades pel ciutadà.

Objectius específics: Definició de l’espai públic. Ubicar el lloc de residència dels participants, identificar quins són els carrers que s’utilitzen diàriament i quins són els carrers que no s’utilitzen. 


3. Diagnòstic dels espais públics de referència


Objectius específics: definició de l’espai públic de referència, proposar un exemple,  identificar quins són els espais públics de referència en el barri i quines són les activitats que s’hi desenvolupen.



4. Diagnòstic dels espais en desús. (grup de joves).


Objectius específics: definició de què són els espais en desús, passar vídeo de la custodia urbana, quines necessitats creiem que té el barri i com les podríem cobrir amb aquests espais.


5. Identificació dels problemes d’accessibilitat. (grup de persones amb discapacitats)


L’espai públic ha de ser accessible per a tots, sense barreres arquitectòniques que impossibilitin la utilització del conjunt d’espais destinats a la relació entre ciutadans. Les places, jardins o patis interiors dels edificis son d’accés públic i han de ser accessibles per a tothom.
L’accessibilitat es una forma d’acceptar la diversitat entre els ciutadans i el dret a la ciutat per a totes les persones. Per identificar la qualitat de vida dels veïns a Porta és significatiu analitzar quines són les zones conflictives per a les persones amb discapacitats. Analitzar el barri des de la perspectiva de l’accessibilitat ens permet sintetitzar aquells elements de mobilitat, comunicació i comprensió que conformen els espais públics.

Objectius específics: Anàlisis de les barreres existents amb respecte a totes les dimensions d’accessibilitat.


6. Síntesis de necessitats i propostes.


Objectius específics: Rreflexió personal i col·lectiva sobre quines són les necessitats i una aproximació a les solucions proposant els espais de plaça Sóller i Piferrer 122 com a prioritaris.



Grup de Joves 08/4/2013.


Un cop realitzada aquesta primera sessió amb el grup de joves s’ha resumit les principals idees detectades. Durant el taller realitzat amb el grup de Joves van participar 8 persones. En la primera activitat vam veure com la parada de metro de Virrei Amat conjuntament amb la de Fabra i Puig i la d’autobusos de Llucmajor eren els atractors principals que determinaven els recorreguts quotidians. En conseqüència els carrers que més s’utilitzen en la vida diària dels joves són el carrer Pintor Alzamora i l’Escultor Ordoñez. Com espais de referència es va identificar la plaça Sóller com un espai de reunió. Però es va veure una tendència dels joves ha anar fora del barri buscant activitats interessants. És el cas de la plaça Àngel Pestanya o el casal Joves de Prosperitat. També va ser identificat com un espai públic de referència el parc de la Guineueta degut a la qualitat natural que posseeix aquest espai. En la identificació dels espais en desús vam poder comprovar com hi ha un nombre elevat sobretot en la zona que rodeja el cementiri. 

Per acabar la sessió amb el grup de joves, en l’activitat de síntesis es van identificar les necessitats següents: alfabetització de persones grans, cohesió social per a joves, falta de vida al barri, generar corredors biològics, zones per animals i taules de Ping-pong, canastes i porteries en llocs que no molestin. Per solucionar aquestes necessitats els joves van proposar: zones verdes fusionades amb la horticultura, zones verdes reals amb plantes autòctones, aprofitar zones inhabilitades, gimnasia al aire lliure, traslladar un casal de barri amb casal de joves de gestió popular, que els baixos de la plaça siguin alts per dinamitzar la plaça.



Grup de persones amb discapacitats 27/05/2013.


En el cas de la diagnosi realitzada amb el grup de discapacitats, ens vam centrar en la identificació de les mancances d’accessibilitat al barri. A continuació les enumerem segons carrer i tipus de barrera arquitectònica: carrer Velia amb Rio de Janeiro vorera estreta, carrer Emili Roca i Santa Pau vorera estreta i paviment esquerdat, carrer Santa Pau amb palma de Mallorca no hi ha bandes rugoses, carrer estudiant vorera molt estreta amb pilona al mig, encreuament carrer Deià amb Estudiant gual amb pendent > 12%, carrer de Valldemossa falten guals, carrer Seava i Tubau vorera estreta i carrer Garrofers i Escultor Odoñez falten bades rugoses.

Alhora de identificar una estratègia de barri per denunciar les barreres arquitectòniques que tenien una major incidència en la vida quotidiana de les persones es van identificar els principals recorreguts quotidians i es va veure si en aquestes vies existia alguna barrera arquitectònica que impossibilités l’accessibilitat per a tots i totes. Vam veure com en l’actualitat  no existeixen barreres arquitectòniques en les principals vies. Considerant la situació del barri de Porta com bastant bona pel que fa a l’accessibilitat universal vam identificar prioritaris el carrer Emili Roca i el carrer estudiant al seu pas per la plaça Sóller.







dilluns, 29 d’abril de 2013

JARDÍ SOCIOEDUCATIU TERAPÈUTIC PIFERRER 122

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Porta estem treballant en un projecte per guanyar l’espai Piferrer 122 en el concurs de l’Ajuntament de Barcelona,  Pla Buits : buits urbans amb implicació territorial i social. El solar de propietat municipal es cedeix per a un ús temporal de tres anys.

El document va dirigit a les possibles entitats i a la ciutadania en general que vulgui col·laborar en el projecte. En aquest es responen a dos preguntes concretes: Què proposa l’AAVV de Porta? i Com es pot col·laborar? 


QuÉ proposa l’AAVV de Porta?

Es proposa utilitzar el solar Piferrer 122 com espai agrícola urbà socioeducatiu i vertebrador de la vida pública del barri de Porta. Es presenta la creació d’un jardí mediterrani autogestionat on es pugui cultivar plantes alimentàries, medicinals i ornamentals autòctones que potenciïn la relació entre l’agricultura, la jardineria, l’oci urbà, la salut i la societat. Obrint “la porta” a la realització d’un projecte que promogui el tractament terapèutic de persones amb problemàtiques psicològiques o físiques per mitjà de la jardineria.

 Justificació

Degut a la seva centralitat, la proximitat a les zones verdes,  educatives, d’entitats,  la favorable comunicació, la proximitat d’espais d’agricultura urbana i del passat rural del barri es justifica la nova activitat del solar com a jardí urbà socioeducatiu terapèutic.


Objectius

L’objectiu principal que pretenem abordar a l’espai Piferrer 122 es contribuir a la revitalització del barri de Porta per mitjà d’un jardí comunitari que no només compleixi un objectiu purament d’oci sinó també que connecti amb interessos de caràcter social i ambiental. S’adreça a la societat civil en general, a través de col•lectius que puguin mostrar interès en l’horticultura com a mitjà de lligam social. En especial s’adreça a persones amb discapacitats com a principals actors transformadors de l’espai. Per aconseguir implicar el màxim de sensibilitats es proposen cinc objectius específics: socialment per mitjà de la integració, la participació ciutadana i la recuperació històrica i ambientalment per mitjà de la intervenció paisatgística i la educació. 



Un dels principals col·lectius als quals s’adreça son les persones amb discapacitats o amb risc d’exclusió social que vulguin encarregar-se de la gestió de l’espai i al mateix temps entrin en contacte amb altres persones del barri. Al barri tenim un teixit associatiu existent i sensible en vers aquest sector de la societat.  Es per aquest motiu que considerem interessant promoure un espai dedicat a la integració de persones amb discapacitats.  

El desenvolupament de la proposta passa de forma irrevocable per concebre un procés de participació ciutadana que ajudi a dinamitzar i potenciar la participació dels diferents col·lectius en el disseny, la gestió del solar i en la vida en general del barri de Porta.

L’espai Piferrer122 com espai d’ús agrícola per la difusió dels orígens històrics amb la finalitat de generar lligams comunitaris i sentiment de pertinença al barri de Porta. L’espai busca convertir-se en un centre d’interpretació del que va ser el barri per donar una perspectiva de futur amb l’objectiu de recrear lligams comunitaris i sentiment de pertinença al barri de Porta.

L’educació social i ambiental per mitjà de la divulgació de les tècniques tradicionals del patrimoni agrícola i la problemàtica social i ambiental actual. Es realitzaran tallers de jardineria i salut dedicats als veïns en general i a les escoles en particular.

La proposta redefineix el concepte de zona verda urbana fent una intervenció paisatgística en la que el ciutadà s’apropia de l’espai permetent-lo créixer, crear e identificar-se amb el territori.


Metodologia i activitats

Diferenciem tres fases que caracteritzen la metodologia del projecte: una primera fase d’anàlisi del projecte on s’ha treballat per mitjà de reunions identificant les carències del barri que podrien ser satisfetes per mitjà del concurs Pla Buits, una segona fase de decisió on s’han concretat els objectius específics i l’ús del solar i una tercera fase de creació i consolidació on un cop aconseguida la cessió d’ús del solar s’arriba a la dinamització de l’espai per mitjà d’activitats.

En aquesta tercera fase de creació i consolidació s’organitzaran tallers periòdics de jardineria per a les persones gestores de l’espai i possibles veïns que puguin estar interessats en la temàtica per fomentar una xarxa lliure de coneixements d’agroecologia i salut. Per assegurar la gestió del projecte es realitzaran dinars populars periòdics on es comptarà també amb diferents actuacions de tipus cultural i una campanya amb el nom “ruralitza el barri” que serviran per cobrir els possibles costos derivats dels serveis d’electricitat i aigua com també de la pòlissa d’assegurança exigida per l’Ajuntament de Barcelona. 

Resultats esperats

Seran tres els resultats que s’espera obtenir: un augment del sentiment identitari de la ciutadania, un augment de la cohesió social i un augment de la sensibilització front els problemes ambientals i socials. 



-       Descripció gràfica de la proposta

Degut a la naturalesa i la temporalitat del solar, la infraestructura es construirà mitjançant materials orgànics, lleugers i de fàcil desmuntatge. Es diferencien dos àrees principals: una zona que ocupa la major part de l’espai dedicada al cultiu amb un passeig central i una segona zona d’entrada dedicada a la reunió per realitzar les activitats.




Com es pot col·laborar? 

El projecte es planteja el repte d’aconseguir el benefici mutu per mitjà de les relacions de proximitat. Es plantegen 8 activitats que es poden dur a terme per part dels col·laboradors:


Activitat 1: Col·laborant aportant el teu temps, coneixement i dedicació a la execució de l’espai

Activitat 2: Patrocinar econòmicament en la creació del solar.

Activitat 3: Aportació de material per a la jardineria o per a l’execució de la proposta.

Activitat 4: Aportació de material reciclat o reutilitzat que pugui trobar un ús en l’espai.

Activitat 5: Col·laboració logística per mitjà de transport o infraestructura.

Activitat 6: Dinamitzar l’espai per mitjà de tallers o activitats.

Activitat 7: Sumar la teva proposta de forma complementaria a la de l’AAVV.

Activitat 8: Donant suport institucional des de la teva associació.


A canvi l’espai Piferrer 122 es compromet a donar resposta per mitjà de publicitat física difonent el treball i el compromís dels col·laboradors per mitjà de cartells en el propi solar. A més, les entitats podran aparèixer en els tríptics de les activitats realitzades en el solar. Es realitzarà una trobada dels agents implicats per a establir nous contactes. Es farà difusió en les xarxes socials, Twitter, Linkedin, Facebook,... Es podrà aparèixer en l’apartat de col·laboradors del nostre blog. I es realitzarà un vídeo promocional de la intervenció realitzada a Piferrer 122. 




dimarts, 23 d’abril de 2013

E3. L’actual època de crisis.

Des de 2008 la crisi ha castigat els barris de la perifèria barcelonina, entre tots, el nostre, tampoc ha pogut escapar d'aquest mal tràngol. Les retallades en els àmbits social i laboral no han deixat de succeir-se, així hem vist com les beques de menjador per als nostres nens i nenes i les plantilles de les nostres escoles i instituts s'han vist reduïdes, com ens tancaven les urgències del CAP Guineueta i com cada cop més veïns i veïnes s'han vist privades d'una llar pel drama de no poder pagar la hipoteca o el lloguer. Amb tot els serveis socials també han patit aquestes retallades i s'han convertit, així, en un mur inaccessible per a la ciutadania i un escut per a l'administració local.

El sistema polític actual nascut a partir de la Transició Democràtica ha arribat a un punt de ruptura. La pèrdua de legitimitat de la classe política i la passivitat de la societat en general ens porta a replantejar-nos noves formes de representació social. Ara ens toca avançar, millorant les noves formes de participació ciutadana, proposant-nos nous reptes en la introducció de les noves tecnologies i les xarxes socials. Encara què ens queda molt camí a recórrer, les actuals mobilitzacions com les primaveres àrabs, el 15-M, la lluita contra les hipoteques, són un referent com a noves formes de fer política; la Transició a una nova política...


Il·lustració 76.VOLEM UN CASAL DE JOVES A PORTA AVV de Porta 2012.


Durant l’estiu de l’any 2012 l’Associació de Veïns i Veïnes i Entitats de Porta amb el suport de AVV Torre-Llobeta i Turò de la Peira, van realitzar un manifest que iniciava un període de negociacions per afrontar la nova situació del barri un cop el Centre Cívic es traslladés a Can Verdaguer. Aquest manifest recollia una llarga reivindicació dels veïns per a la remodelació de la Plaça Sóller justificada en part per millorar el seu ús com a centre de vida social al barri.

Els veïns de Porta liderats per l’AVV de Porta argumentaven que la plaça Sóller tenia risc de quedar sense el suport material i humà que rebia des del centre situat als baixos, agreujant encara més les mancances d’aquesta plaça. En el consell de Barri els veïns van proposar ubicar als baixos de la plaça un Espai Comunitari de Porta. Aquest englobaria el Casal de Joves de la Zona Sud, i un espai d’emmagatzematge de materials per a la majoria d'entitats a les què Can Verdaguer no tingués capacitat. A més es va proposar que els baixos de la plaça també servissin per continuar donant suport a les activitats de la plaça: la festa major, la nit d'ànimes, la cavalcada de reis, carnaval, etc. I així fer de Can Verdaguer i plaça Sóller un potent eix vertebrador de la vida cultural i social del barri.


Il·lustració 77. ARTICLE “EL FÚTBOL ES COSA DE BARRIOS. El Periódico, 2012.


Durant l’any 2012, el Districte va adjudicar el Complex Esportiu de Porta a la Fundació privada Marcet. Dos equips històrics del barri, Alzamora i Piferrer, després de 50 anys de gestió impecable, es veien literalment al carrer.









Il·lustració 78. Cartell de la proposta del Jardí Socioeducatiu terapèutic per al concurs Pla buits. Transforma Porta! 2013.


Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Porta estem treballant en un projecte per guanyar l’espai Piferrer 122 en el concurs de l’Ajuntament de Barcelona, Pla Buits : buits urbans amb implicació territorial i social. El solar de propietat municipal es cedeix per a un ús temporal de tres anys.

Es proposa utilitzar el solar Piferrer 122 com espai agrícola urbà socioeducatiu i vertebrador de la vida pública del barri de Porta. Es presenta la creació d’un jardí mediterrani autogestionat on es pugui cultivar plantes alimentàries, medicinals i ornamentals autòctones que potenciïn la relació entre l’agricultura, la jardineria, l’oci urbà, la salut i la societat. Obrint “la porta” a la realització d’un projecte que promogui el tractament terapèutic de persones amb problemàtiques psicològiques o físiques per mitjà de la jardineria.


IL·LUSTRACIÓ 79. PANCARTA FESTA REIVINDICATIVA SÓLLER. AVV de Porta 2013.



El motiu de discussió entre veïns i administració va venir provocat per la proposta de l'Ajuntament. La proposta per als baixos de la plaça Sóller era donar cabuda a un banc d'aliments centralitzat de tot el Districte. L'AVV i les entitats del barri de Porta no van negar la importància d'un banc d'aliments. però argumentaven que aquest es movia per uns interessos aliens al barri. Segons creiem, la distribució d'aliments a les famílies necessitades hauria de ser més propera i descentralitzada als Serveis Socials de cada barri.

Aquesta foto que vàrem regalar a l'alcalde Trias i a la Regidora Irma Rognoni durant la reunió a la Casa Gran va decidir segurament l'aposta de l'Ajuntament per remodelar la plaça Sóller.

E2. L’època democràtica

Un cop finalitzada l’època franquista els veïns de Porta van seguir lluitant en l’obertura d’equipaments per cobrir les mancances del barri. De la mateixa forma que en la resta de Nou Barris i també de Barcelona es va viure un procés de transformació en el nombre d’equipaments municipals, on un cop més, la participació i la solidaritat entre els veïns van tenir un paper destacat.


Després de ser inaugurada la plaça Sóller l’any 1983, aquest espai es va transformar en el cor simbòlic del barri. Durant l’època democràtica, aquesta plaça ha viscut innumerables activitats que han servit per omplir aquests 30 anys de vida de Porta.





E2.1. L'obertura d'equipaments


Il·lustració 27. El Casal d’Avis de la Casa Nostra. AVV de Porta 198..


Durant l’any 1981, després de quatre anys de negociacions liderades per la vocalia de jubilats de l’AVV de Porta, es va inaugurar el Casal d’Avis la Casa Nostra. L’antiga torre situada al carrer Maladeta va ser comprada per l’ajuntament a preu d’expropiació gràcies a que els veïns van convèncer al propietari d’aquella masia per què cedís l’edifici conjuntament amb els seus terrenys per a l’ús dels veïns de la tercera edat.



Il·lustració 28. Comunicat de la vocalia de jubilats. AVV de Porta 1981.


En aquest comunicat s’informava als veïns de la adquisició de la residència per part del barri. Es comunicava quin seria el nom de la residencia i quins serien els veïns que s’encarregarien de la gestió del nou equipament.














il·lustració 29. Article “un nuevo casal de ancianos, inaugurado en el barrio de Porta”. Diario de Barcelona 1981.


Segons es l’article “un nuevo casal de ancianos, inaugurado en el barrio de Porta”, es pot notar el cabreig dels veïns quan van veure que l’Ajuntament volia adjudicar-se el mèrit d’haver inaugurat el nou casal de la gent gran.













il·lustració 30. Vinté aniversari del club de Petanca Alcúdia. AVV de Porta 2001.


Durant l’any 1979 un grup de veïns van demanar el solar de la actual plaça Alcúdia i les pistes de petanca. 

Aquest solar era de propietat del Arquebisbat de Barcelona i de uns particulars. Gràcies a l’interès dels veïns, en un discurs de Narcís Serra en el nostre barri. va prometre fer una permuta del solar de la plaça i el solar que estava edificant la parròquia de Sant Esteba. 


Des de l’any 1981 el Club Petanca Alcúdia ha estat federat, guanyant varis campionats de Catalunya. Després de 20 anys es va celebrar l’aniversari d’aquesta entitat.


Il·lustració 31. Comunicat de l’AVV invitant als veïns a col·laborar en la inauguració de la plaça Alcúdia. AVV de Porta 1981.



il·lustració 32. Inauguració del nou edifici del col·legi splai. AVV de Porta 1986.


En l’àmbit educatiu, durant l’any 1980 es va escriure una carta al conseller del districte IX per ficar de manifest la precària situació que els centres d’educació existents tenien aleshores. Es reivindicava la zona situada entre els carrers Andratx i Maladeta, per solucionar els problemes d’espai que tenia l’institut Valldemosa i el col·legi Splai al estar situats en el mateix edifici. Dos anys més tard, durant l’any 1982, el cap de serveis territorials escrivia una carta conforme existia una assignació pressupostària corresponent a la construcció del Centre Públic Esplai. 

Uns anys més tard, a l’any 1986, es va poder inaugurar l’edifici que ocupa actualment l’escola Esplai. Un cop més sense la participació dels veïns, aquest nou edifici no hauria sigut possible.

Conjuntament amb el col·legi Splai es va aconseguir un nou local per a l’institut Valldemossa, que s’inaugurà posteriorment l’any 1986 en els terrenys de RENFE-Meridiana.


il·lustració 33. Article “Antidisturbios protegen las obras del Splai”. El Noticiero Universal, 1984.


No obstant aquesta victoria per al barri, durant les obres del col·legi Esplai van existir alguns problemes, ja que un grup de veïns es van oposar a l’obertura del nou centre educatiu. A l’article “Antidisturbios protegen las obras del Splai” es pot veure com un grup d’antidisturbis va ser necessari per dissuadir als veïns del bloqueig de les obres del col·legi Splai.












E2.2. Els terrenys de Renfe-Meridiana


il·lustració 26. Antiga fotografia dels solars de Renfe Meridiana. Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris


Una altra llarga lluita del veïns va ser la construcció d’equipaments i zones verdes en els tallers de la Renfe-Meridiana. Els tallers havien deixat de funcionar l’any 1965, amb el soterrament de les vies de tren, però no va ser fins l’any 1977 quan l’ajuntament va atendre les demandes veïnals i va adquirir els terrenys. 

il·lustració 34. Habitatge construït al solar Renfe-Meridiana. Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, 1990.


L’habitatge públic construït l’any 1982, situat en els terrenys de RENFE-Meridiana, en contra del que els veïns reivindicaven, van ser utilitzats en la seva majoria per reallotjar persones problemàtiques de totes parts, la majoria del solar que actualment ocupa la plaça Àngel Pestanya. Els veïns de Porta volien que en gran part aquells nous habitatges servissin per allotjar persones del barri afectades pels plans urbanístics.




il·lustració 35. Article “Vecinos de Renfe-Meridiana salen de noche a cazar ratas”. El Periódico, 1984.


A mode d’anècdota, en aquest article, ens reflexa com l’estat d’abandonament del solar de Renfe-Meridiana, va provocar que alguns veïns aficionats a la cacera sortissin a practicar punteria amb les rates que hi vivien en els solars de Renfe-Meridiana.








il·lustració 36. Els primers equips de futbol de l’Alzamora C.F. AVV de Porta, 1950 i 1958.


En l’àmbit esportiu, l’Alzamora C.F, fundat l’any 1948 ha sigut una de les entitats que ha desenvolupat un paper més actiu en el nostre barri. Per mitjà de la pràctica de l’esport nens i nenes han pogut créixer envoltats dels valors de l’amistat i el treball en equip. L’AVV ha donat suport durant la llarga història de les entitats esportives del barri. 











il·lustració 37. Article “Alzamora un equipo ejemplar”. AVV de Porta 198..


Fins l’etapa democràtica, el club va sobreviure gràcies a la implicació dels veïns, ja que l’administració i la federació els tenien en l’oblit. A l’article es recorda com van ser un grup de veïns els que van transformar l’espai de Renfe-Meridiana en un terreny de joc.


Un cop més, gràcies a la implicació dels veïns, el club va aconseguir una important transformació esportiva. Coincidint amb l’època de regeneració i millores en el barri, la inquietud esportiva dels seus membres va facilitar el compromís i col·laboració entre les entitats esportives del barri, els partits polítics del moment, l’AVV i el districte de Nou Barris. Va ser llavors quan els veïns de Porta van poder finalment disfrutar d’unes instal·lacions municipals gestionades pel club.


il·lustració 38. Cartell F.C Barcelona vs Alzamora C.F. AVV de Porta 1982.


En la imatge es pot veure com el dia 8 de Desembre de 1982 l’equip de segona regional del C.F Alzamora va competir en un partit homenatge amb el F:C Barcelona.














il·lustració 39. Article Club de Futbol Piferrer. AVV de Porta.




il·lustració 40. Article club de futbol olimpya. AVV de Porta.




il·lustració 41. Inauguració de Can Dragó. AVV de Porta 1990.


Uns quants anys més tard de l’adquisició dels terrenys de Renfe-Meridiana, per part de l’Ajuntament, a l’any 1990, s’inaugurà el parc esportiu de Can Dragó, amb la presència de l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall. 








il·lustració 42. CURSA EN LA PISTA D'ATLETISME DE CAN DRAGÓ. AVV de Porta 199..


Aquells terrenys situats entre el passeig Andreu Nin i l’Avinguda Rio de Janeiro, es van destinar a habitatge públic i equipaments: l’institut Valldemossa, l’escola Flors i Falcar, la església evangèlica i el parc de bombers de Sant Andreu.








E2.3. La Plaça Sóller


il·lustració 43. Inauguració de la plaça Sóller. 1983. AVV de Porta 1983.


A continuació, a l’any 1983, es va inaugurar l’esperada plaça Sóller, en aquells anys considerada la plaça més gran de Barcelona. En la celebració, la plaça va comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i de la Sóller, Antonio Arbona Colom. Aquell esdeveniment va tenir una gran repercussió ja que va ser un dels primers actes després de les eleccions guanyades per al PSOE. 












il·lustració 44. Projecte presentat per la Vocalia de joventut. AVV de Porta 1983.


Durant el 1983 s’arribà a l’acord entre veïns i administració perquè tots els locals d’aquesta plaça fossin destinats com espai social per a l’ús públic. Va ser aquest any quan la vocalia de joventut va redactar el primer projecte per a demanar un casal de joves per al barri en els baixos de la plaça Sóller. El projecte es dividia segons cinc tipus d’activitats: oci, tallers, secció de muntanya, esports i teatre.










il·lustració 45. Article “Arreglar la plaza Sóller costarà 100 millonas por falta de previsión”. El Noticiero Universal, 1984.


No obstant aquesta nova victòria del barri, només un any més tard, es pot llegir en l’article “Arreglar la plaza Sóller costarà 100 millones por falta de previsión”, com degut a l’antiga bòvila i a les deixalles acumulades durant anys en aquesta plaça, es va patir un greu corriment de terres, propiciant la seva posterior reparació.












il·lustració 46. Poema de la plaça sóller. Candelaria Gomez, 1986.


Uns anys més tard, de la inauguració de la plaça va aparèixer en el Butlletí Informatiu de l’AVV de Porta un poema què homenatjava la plaça Sóller.















il·lustració 47. L’estatua de la república a la plaça Sóller. AVV de Porta 1990.


Una anècdota que cal destacar durant aquests anys va ser l’estada de l’escultura “La República” en la plaça Sóller, just abans de la col•locació definitiva en la plaça Llucmajor l’any 1990.
















Il·lustració 48. Article “Filtraciones de agua hunden parte del pavimento de la plaza Sóller”. Gran Barcelona, 1996.



Un cop més la nostra plaça va viure durant l’any 1996 un altre capítol de degradació. Les lloses properes a l’estanc van cedir suposadament per una ruptura de les canalitzacions. Al ocórrer aquests desperfectes durant l’estiu la resposta municipal es va fer esperar. El portaveu del districte van justificar que en aquells moments s’estaven fent vacances.











il·lustració 49. La gestió dels veïns als baixos de la Plaça Sóller. AVV de Porta 199..


Durant l’any 1989, es va concedir definitivament els baixos de la plaça Sóller a l’AVV de Porta. Però no va ser fins l’any 1994, quan es va inaugurar el centre Porta-Sóller, un equipament que en un principi va ser gestionat per la pròpia AVV per fomentar així, des de la participació en la gestió dels equipaments culturals el compromís dels veïns pel futur del seu barri. La gestió de l’equipament per part de l’AVV va durar fins l’any 2010, amb una afluència de públic de 500 persones diàries. 




il·lustració 50. Festa major. AVV de Porta.



Durant la vida de la plaça Sóller hi ha hagut nombroses activitats.

La primera festa major va tenir lloc l’any 1973 i va ser organitzada per l’AVV. Aquesta entitat es va encarregar de l’organització de la festa fins la formació de la comissió de festes amb representació de les entitats del barri.






il·lustració 51. Festa major 2. AVV de Porta.


Durant la festa major s’han fet activitats de tot tipus: mercats, fira d’entitats, botifarrada, concerts, sopars de germanor, tómbola del grup de dones, curses atlètiques, curses ciclistes, activitats per a gent gran,...








il·lustració 52. Happy day. AVV de Porta.


El Happy Day es una activitat que es va fer per primer cop l’any 1996.











il·lustració 53. Diada castellera. AVV de Porta 2001.


Durant la festa major de l’any 2001 la nostre plaça va poder comptar amb els castellers de Caldes de Montbui.















il·lustració 54. Jornada sardanera. AVV de Porta.


La jornada sardanera es una trobada organitzada anualment per “La Ideal en Clave”, No obstant això, des de els anys 80 fins l’any 1999 participaven l’esbart de Catalunya i de França. A partir d’aquesta data es va començar a celebrar el concurs sardanista de Catalunya que recentment s’ha deixat de realitzar en la nostre plaça. 






il·lustració 55. Túnel dEL TERROR. Associació Porta-Cultural 2008


El túnel del terror es una activitat de molt d’èxit al nostre barri. Es va iniciar durant els anys 90 en motiu de la celebració de la nit d’ànimes. Uns anys més tard la celebració va derivar cap al túnel de la por: un espectacle de terror organitzat pel centre cívic i el conjunt de les entitats. Aquest finalitza amb la festa de la castanyada. 






il·lustració 56. Carnaval. AVV de Porta.


El carnaval es una activitat organitzada per l’AVV amb la col·laboració de les entitats del barri. Primerament es realitza una rua pel barri què finalitza amb una xocolatada. 









il·lustració 57. Cavalcada de reis. Associació Porta-Cultural 2009


Durant la cavalcada d’aquest any es va escollir com a tema el cel, amb el seu sol, els núvols, la lluna i les estrelles.










il·lustració 58. La sóller reivindicativa. AVV de Porta 2011.


Sovint la plaça s’ha convertit en l’espai de reivindicacions i solidaritat. En la fotografia es pot veure les pancartes que hi havia penjades durant la festa major del 2011.









il·lustració 59. APERDIS i Bàsquet en cadira de rodes. APERDIS.


Durant la festa major l’entitat APERDIS organitza activitats per sensibilitzar a la població sobre l’eliminació de barreres arquitectòniques del barri.


APERDIS és una entitat que lluita per la millora de la situació de les persones amb discapacitat física de Nou Barris i de les seves famílies. Per aconseguir aquest objectiu durant tot l’any realitzen activitats: tallers, xerrades, cinefòrums, sortides culturals, grups de debat,...




il·lustració 60. Representació de teatre del grup de dones als baixos de la plaça soller. Grup de Dones de Porta.



Des de l’any 1989, el grup de dones es una de les entitats més actives del barri. destaca l’obra de teatre que porten desenvolupant durant ja fa 16 anys. 

Aquesta entitat durant l’any realitza tallers gratuïts per al barri, Les activitats de Taichy i Yoga van ser iniciades per el grup de dones també. A més col·laboren amb l’AVV i Can Verdaguer en la organització de Sant Jordi, Carnaval, Festa Major, la Castanyada,…

El grup de dones s’encarrega d’organitzar cada any, durant la setmana de la dona treballadora, un seguit d’activitats: conferències, excursions, exposicions, ball, xerrades...



il·lustració 61. Premi nou barris al grup de dones 2006. Grup de Dones de Porta.




il·lustració 62. Cartell setmana de la dona del 2007. Grup de Dones de Porta.






E2.4. El Pla de Reforma Interior del bari de Porta


Il·lustració 63. Can Valent, l’Heron City i EL PERI. Transforma Porta!


L’any 1997, una vegada aprovat el Pla Especial de Reforma Interior del Barri de Porta van quedar definides les àrees dedicades a equipaments. No obstant això la zona que quedava sense construir en els terrenys de Renfe-Meridiana va ser subhastada per fer un complex comercial i d’oficines, amb el nom d’Heron City . L’AVV de Porta conjuntament amb la FAVB es van oposar a la venta de sòl públic que l’administració va realitzar, reivindicant la totalitat del solars de Renfe-Meridiana per a l’ús com a equipaments públic. No obstant això, el negoci immobiliari es va completar l’any 2005 amb l’obertura d’uns grans magatzems d’El Corte Inglés en el solar annexa a Heron City i un edifici d’oficines de grans dimensions amb propietat del Banc Bilbao.


Il·lustració 64. No al tanatori. AVV de Porta 1997.


Va ser durant l’any 1997 quan Santivurcio va aprovar la nova ubicació del tanatori en la masia de Can Valent. En un principi la masia venia com una escola-taller. Els veïns, van aconseguir reunir al delegat del govern amb la Pilar Raola, per a què en una reunió pública el senyor Santivurcio acabés paralitzant el projecte. En l’actualitat la masia de Can Valent s’ha deixat com equipament supeditat a urbanitzar per part de la Generalitat de Catalunya.




Il·lustració 65. article “Mitin saboteado”. 2000


Durant l’any 2000 encara seguien els veïns en contra del tanatori. És per aquesta raó què un grup de manifestants del barri de Porta van sabotejar un míting de Narcís Serra.













Il·lustració 66. Obertura carrer estudiant gràcies als veïns, AVV de Porta 1998.


Durant l’any 1998 es va enderrocar un grup d’habitatges que tallaven en dos parts el carrer estudiant.










Il·lustració 67. article “enderrocat el mur de berlín de porta”. Ciutat Nord 1998.




il·lustració 68. els veïns de Porta es manifesten en contra la delinqëncia. AVV de Porta 2004.


Tradicionalment els edificis, situats al voltant del parc de Can Dragó, havien esdevingut un focus de problemàtiques, però no va ser fins l’any 2004 quan l’augment del consum i la venda de droga al barri, com a conseqüència del desmantellament de Can Tunis, van desencadenar que els veïns es manifestessin, 






il·lustració 69. Articicle “l’ajuntament es compromet a impulsar mesures per acabar amb la droga a porta”. Ciutat Nord 2004.


Les manifestacions van arribar a bloquejar la Meridiana varies vegades. Gràcies a aquesta reivindicació l’Ajuntament va coordinar conjuntament amb els mossos d’esquadra una intervenció per controlar una situació que havia arribat a ser perillosa per l’augment d’inseguretat al barri.






Il·lustració 70. Xocolatada al camp de la damm. AVV de Porta 2006.


l’AVV de Porta va fer una xocolatada reivindicativa per aconseguir la modificació del PERI i així mantenir el camp de futbol de la Damm.










Il·lustració 71. Article “El ple aprova la modificació del PERI de Porta perquè s’ampliï el camp de la damm”.




il·lustració 72. Els veïns del barri a Sóller l’any 2001. AVV de Porta 2001


Un cop iniciat el segle XXI, es van realitzar dos viatges organitzats per l’AVV de Porta amb una nombrosa participació dels veïns. El primer es va desenvolupar amb motiu d’impulsar l’agermanament entre el nostre barri i l’illa de Palma de Mallorca, ja que molts carrers i places tenen el nom dels pobles d’aquesta illa. Destaca la visita a la ciutat de Sóller en motiu del divuitè aniversari de la inauguració de la plaça Sóller.




Il·lustració 73. Ofrena a l’estació d’Atocha de Madrid l’any 2008. AVV de Porta 2008.


El segon viatge de l’AVV es desenvolupà a Madrid l’any 2008. A més de realitzant una visita cultural el motiu que va motivar aquest viatge va ser homenatjar les víctimes del terrorisme.









Il·lustració 74. Article “Nou Barris recupera dues masies per fer-hi equipaments de barri”. El Punt, 2007.


Durant l’any 2007 l’Ajuntament va adquirir la masia de Can Verdaguer per convertir-la en un equipament de barri. En aquest article es pot llegir com l’AVV de Porta des de un bon principi va estar involucrada en la definició dels usos de la masia.














Il·lustració 75. Primera pedra de Can Verdaguer. AVV de Porta 2010


L’any 2010, el projecte del nou Centre Cívic era un fet. A la fotografia es pot veure a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, rodejat del grup de dones, quan es va col·locar la primera pedra del Centre Cívic de Can Verdaguer.